L'objectiu del coeficient d'obsolescència és tenir en compte el desgast dels vehicles de més de 10 anys per avaries i danys que no poden ser valorats per la companyia d'assegurances.
En cas de reparació d'un vehicle de més de 10 anys per un import inferior a la franquícia o no cobert pel segur (i l'element danyat del qual no hagi estat substituït en els últims 10 anys), un coeficient d'obsolescència del 5% anual a partir del 11è any permetrà distribuir l'import a pagar entre el propietari del vehicle i el viatger responsable. Aquest repartiment de costos pot aconseguir un màxim del 50% entre les parts.
La deterioració deguda a l'edat només afecta a les peces de recanvi i a les parts estructurals subjectes a desgast. Si el vehicle té més de 10 anys però la peça o l'element afectat pel desgast ha estat canviat fa menys de 10 anys, no es pot aplicar el coeficient de depreciació (prèvia presentació d'una factura de substitució).
La mà d'obra i l'IVA continuen sent responsabilitat exclusiva del viatger quan és responsable.